La companyia La Cràpula neix el 2023 amb l'objectiu d'aixecar la primera obra de teatre escrita pel creador Jordi Ciurana, que posa a bullir en una olla grossa un conjunt de professionals del teatre que admira i amb qui ha treballat en muntatges previs.
El nucli dur de la companyia creuen els seus camins el 2015 a les aules de l'escola El Timbal, on es formen com a intèrprets. Vuit anys després, es tornen a tancar a la sala d'assaig, aquest cop amb un projecte de companyia i amb la voluntat d'experimentar amb els nous llenguatges teatrals.
LA COMPANYIA
LES COL·LABORADORES
L'ESPECTACLE
Ulisses infernal és la primera obra teatral de l’actor i creador escènic Jordi Ciurana, una peça que, com el mateix protagonista afirma en la seva primera escena, no ha nascut, sinó que ha estat arrencada de la mateixa terra.
A partir d’extractes del diari personal de l’autor, de converses (unes de reals i altres, imaginades), la recreació de situacions estrambòtiques i intents frustrats de fer brillar, a través de la poesia, l’horror de la vacuïtat i l’absència total de sentit vital, s’arma aquest artefacte teatral que vol parlar d’amor, de soledat, de capitalisme, i en definitiva, de la impossibilitat de salvació de l’individu que ha renunciat a la possibilitat de ser.
Es tracta d’una tragicomèdia contemporània amb complex de cabaret macabre distribuïda en nou quadres que aborden diferents aspectes de la vida del protagonista de la història, Ulisses, que l’única cosa que té d’heroi és el nom manllevat de l’Odissea d’Homer.
Allunyada de l’epicitat de la gesta del grec, la tasca del nostre protagonista s’arrossega en un pla infinitament més prosaic: la pura supervivència. Tot i així, la pèrdua de la mare, relacions sexuals amb desconeguts basades en la submissió, la voluntat d’autodestrucció, una profunda sensació d’alienament, la pèrdua total de passió, l’absència de referents, la vida líquida i l’addicció a la tecnologia conduiran Ulisses al seu únic destí possible: el naufragi.
Aquest projecte que presentem és iniciativa del propi autor, que us saluda amagat rere aquest reguitzell de paraules, convocant un equip de persones que admira com a professionals de les arts escèniques perquè l’acompanyin en aquest procés de creació i descoberta a partir de la paraula poètica i de les imatges que el propi text evoca.
Alhora, abordarem el muntatge d’Ulisses infernal des d’una mirada estètica, a partir d’una investigació en la hibridació de llenguatges per tal de posar en qüestió els límits entre les anomenades disciplines escèniques.
ULISSES INFERNAL
LA NOTA DE LA DIRECTORA
«Quan vaig llegir per primera vegada el text dramàtic vaig quedar impactada per la seva sinceritat desvergonyida. Rere una poètica estripada i, de vegades, cínica, s'amaga un missatge real i punyent que t'interpel·la sense miraments.
Aquest text ens parla sobre la manca de passió dins l'acció, de la impossibilitat de trobar un sentit al món que ens envolta i una afirmació de la pròpia identitat dins del moviment imparable de tot i de tothom. Ara més que mai on, fins i tot la base, allò que ens sosté, comença a trontollar, crec que cal un crit que demana consciència. Dit amb males paraules, una bufetada de realitat que ens connecti, que ens aterri i que ens obligui a mirar el nostre reflex al mirall, per molt que ens costi de vegades.
Començava un poema després de rebre el text d'Ulisses amb uns versos que deien "Obro els ulls i sempre la busco, però fa anys ja que no la trobo i, tot i així, m'aixeco". Jo no ho sé, on està la passió perduda, però el que penso que hem tingut clar les que hem decidit aixecar el projecte, és que cal buscar-la en col·lectiu. Aquesta peça serà com una gran festa, d'aquelles que acaben tard i destapen la realitat que ningú vol veure quan comença a arribar la llum. Però nosaltres, seguirem ballant i ballant i ballant.»
Laura Solé Sánchez