MENTRESTANT

(trobem el nostre lloc al món)

Mentrestant (trobem el nostre lloc al món) és la primera obra de creació en col·lectiu en la qual estem treballant l'Alba Teixidó i en Jordi Ciurana. Es tracta d'un espectacle que vol respondre a la síndrome de la frustració crònica que pateix la generació millennial.

 

L’obra proposa una radiografia de la frustració dels seus creadors, prenent com a material escènic vivències personals al voltant de la precarietat laboral, la maternitat, la sexualitat o la identitat social. Un espectacle en clau d’humor que juga a difuminar la frontera entre la realitat i la ficció.

EQUIP ARTÍSTIC

A l’Alba Teixidó i en Jordi Ciurana els uneix una amistat de set anys. Els seus camins com a actriu i actor professionals es van anar desenvolupant en paral·lel, fins que l’estiu de 2018, convergeixen en descobrir unes inquietuds vitals comunes. Tant un com l’altre estaven travessant una crisi existencial i artística, que es traduïa en una necessitat d’exploració dels llenguatges teatrals. El gener de 2019 decideixen engegar un projecte de creació en col·lectiu per donar resposta a aquesta necessitat. 

 

El projecte parteix de les seves experiències personals en el camí de la professionalització, però té una clara voluntat de reflectir les mancances laborals, afectives i espirituals de tota una generació marcada per un sentiment de frustració que oprimeix. La necessitat de recollir tota aquesta frustració i canalitzar-la en l’escenari és el motor del seu primer projecte com a creadores. 

OBJECTIUS

de l'espectacle

de la companyia

1.

Visibilitzar la frustració inherent a la generació millennial.

2.

Denunciar la manca d’oportunitats laborals com a actors creadors.

3.

Despullar-nos de les construccions socials que utilitzem cada dia.

1.

Investigar per aconseguir un llenguatge escènic propi.

2.

Donar veu a les nostres inquietuts com a creadors.

3.

Fer-nos un lloc en el circuit de companyies teatrals alternatives.

JUSTIFICACIÓ

Als joves nascuts als 80’s i 90’s se’ns ha batejat com la “Generació Y”, popularment anomenats millennials (prenent el terme que van encunyar els demògrafs als 90’s). Una generació definida com a hiperconnectada, multipantalla i multitasking, molt preparada i emprenedora. Així mateix, més exigent i compromesa que les anteriors (a nivell de drets, d’ecologia, de feminisme, de transparència, etc.), però alhora, també, més narcisista (en estreta vinculació amb la generació de contingut a les xarxes socials i la batalla pels “likes”).

 

Semblava que ho teníem tot de cara per assolir l’èxit i l’estabilitat en l’edat adulta. No obstant, el context sociocultural i econòmic de l’última dècada, amb la fatídica crisi del 2008, ha comportat una precarietat laboral que no figurava en les prediccions demogràfiques. Lluny de ser passatgera, s’ha instal·lat condicionant i delimitant les possibilitats de desenvolupament professional i personal de la classe treballadora. I la secció de la societat on aquesta precarietat ha tingut major incidència és justament la Generació Y. Com a tals, som joves que hem vist truncades les nostres expectatives de futur i, malgrat saber-nos els més preparats, som la primera generació que té un nivell de vida inferior a la dels seus pares. Tot i disposar de més recursos tecnològics, coneixements i avenços, paradoxalment, les possibilitats de creixement que tenim són molt inferiors: no trobem feines qualificades, ens independitzem més tard, no podem formar una família quan ens agradaria, no tenim estabilitat econòmica, etc.
     
Com a intèrprets hem constatat, a més, que en el sector artístic i cultural aquesta situació de precarietat laboral és encara més salvatge (precisament per la seva idiosincràsia particular). Si ens fixem en les dades, segons un informe d’AISGE, «el 57% dels intèrprets espanyols no aconsegueixen feina al sector». Una situació encara més dramàtica per les dones que «pateixen una taxa de desocupació sis punts superior a la dels homes, cobren menys i treballen sense contracte en més ocasions».  A més a més, d’aquest 43% d’actors i actrius ocupats «més de la meitat no supera els 3.000€ d’ingressos anuals». Aquesta dada flagrant posa de manifest les dificultats econòmiques que hem de travessar els artistes i ens porta a preguntar-nos: realment és possible viure del teatre i l’audiovisual? No és casualitat doncs, que la majoria ens veiem obligats a buscar ocupacions complementàries en sectors com el comercial, l’hostaleria o la docència mentre lluitem per entrar dins del circuit laboral artístic.  


Davant d’aquesta realitat complexa i desencoratjadora que vivim, en tant que actors i joves millennials, presentem Mentrestant (trobem el nostre lloc al món); un espectacle que neix de la frustració a la que ens enfrontem en el nostre dia a dia.   

L’obra que estem construint vol ser un crit, un cop a la taula, per expressar mitjançant un llenguatge teatral propi com ens sentim els de la nostra generació i algunes de les dificultats i desenganys als quals hem de fer front. Alhora, i davant de l’esmentada impermeabilitat del sector teatral, Mentrestant també respon a la necessitat de crear les nostres pròpies oportunitats laborals. Ens veiem abocats a ser creadors per poder treballar com a intèrprets i mantenir viva la flama de la nostra vocació sense defallir, tips d’acumular negatives, col·laboracions gratuïtes i feines mal pagades que no desemboquen en la professionalització.

CONTACTE

 © 2019 by Jordi Ciurana. 

  • kisspng-brand-imdb-logo-resume-manufactu
  • Grey Instagram Icon
  • Gris Icono de YouTube
  • Grey Facebook Icon
  • Gris Icono Twitter
  • Grey Vimeo Icon